The Wild Boar Rogaining

Avui, una setmana desprès, crec que es un bon moment per parlar de la cursa, un cop analitzat el circuit, l'estrategia i les sensacions.
L'Espluga Calva, tornava a estar preparada per rebre a tots els sonats que voliem diversió.
Diversió en forma de sis hores de cursa per trobar totes les fites possibles.
El nostre equip, estava preparat, un cop mes, per la fita.
L'Oscar, el Fernando, l'Oriol, el Xavi i jo, estavem a punt, bambes, gorres, guants, polaines, bruixoles, pinces, motxiles i el mes important, ganes de pasar-ho be.
La plaça de l'esglesia no donava per a tots el corredors i un cop que el campanar fes sonar l'última campanada de les dotze del mig dia, els petits carrers d'acces, com si de sortides del Camp Nou es tractessin, després d'una nit mágica, s'omplien de gent correns en totes direccions, com si volguesin ser els primers en arrivar a Canaletas.
Be, nosaltres no voliem anar tan lluny, la nostra primera fita era la 46 i la vam trobar prou be.
La cursa anava de conya i no cometiem errors, el ritme de cursa era el nostre, així que sense presa, però sense pausa anavem fent i sumant punts.
Sense donar-nos compte, portavem tres hores de cursa i gairabé 20 quilometres a les cames, mica en mica notavem el cançament, peró entre acudits, camins, corriols pasava el temps.
Les balises es deixaven agafar i en alguna, vam decidir atacar a rumb per donar mes emoció. Les punxes a les cames feien de les seves, pero durs com a roures no ens deixavem intimidar, be, algu que altre va pagar mes cara l'osadia.
De cara a meta, amb mes de cinc hores i mitja de cursa, mes de 130 punts i un grapat de bones sensacions, les rialles continuaven i ens feien sentir afortunats per la cursa que estavem fent. Dels nervis, els dubtes i els sindromes d'avanç de la cursa, ni rastre, nomes la satisfacció de poder arribar d'una peça i amb un bon paper.
Cal a dir, que l'equip del Yaencontre.com-Haglöfs, va fer tercers, els Sambari els deu, els Xterra-azimut els vint i nosaltres el vint-i-quatre, de mes de setanta equips.
L'equip a madurat, es la segona prova d'aquest tipus que fem i amb l'incorporació del Xavi em millorat, ara a esperar la seguent a la Vall de Nuria, será la prova de foc per un equip jove, amb motivació i esperonat per factors externs que un altre dia explicaré.

SI T'ACOTES I ET VEUS 4 OUS, NO ET PENSIS QUE ETS MES HOME, ES QUE JA ET TENIM I T'ESTEM DONANT PEL CUL.(DE BON ROTLLO)

Isra

SEGUIM APRENENT

La primera cursa de raquetes era per apendre, però, Com el Ricard ja ho ha explicat molt be, uns envio al seu blog: http://WWW.fitavista.blogspot.com així podreu gaudir de diferent narrativa.
Jo nomes diré, que va se molt wapu i que trobar-nos amb els nois d'Almenar mai ens deixa indiferents.
Isra

RAQUETES

L'any nou porta il·lusiò, ganes de fer coses noves, sort...............i molts tópics mès, tot això es el que es diu i, potser es veritat i tot, el cert es que anar a fer una excursiò amb raquetes noves, agafades avanç d'hora, del sac de Nostres Majestats els Reis d'Orient, podria ser agosserat i es podía dir que tentavem la sort, però l'il·lusiò i les ganes de la joguina nova, ens feia estar com nens que es lleven el dia de reis fosc i negre, preguntan si ja han arrivat.

Tot i tot, tot ha sortit rodò, em arrivat a puesto, amb les nostres dificultats,
- he coleguilla?
em fet una bona excursió de mes de dues hores, amb tot l'ambient que es pot demanar a la muntanya:
- Esforç: a aquestes alçades el cul pesa mes del compte.
- Emociò: la boira entra i em hagut de aplicar-nos per sortir.
- Risc: baixar per torrenteres amb raquetes ha sigut una demostraciò de tècnica igual que la baixada amb cotxe. (això ja ho explicarem un altre dia)
- Refugi: El café amb llet i el donut + tertulia...........sense comentaris.

Desprès, taxi i a casa, però tot això es mes habitual.

Esperem que els Reis no s'enfadin per ser tant agosserats.
Les raquetes ja fetes servir, les envolicarem i les deixarem a sota de l'abre i el dia de Reis, ells tindran clar, que no erraven en concedir-nos aquella joguina, que de segur ens portará moltes aventures mes per poder explicar.

Isra

LA CURSA POPULAR

Avui era dia de disfrutar novament, minicursa popular i tots a correr, l'Iker, la Claudia, la Vera, el Carles, la Mercé, la Marta i jo,
Tots a la plaça del mercat apunt per sortir a correr, esperem el tret de sortida i PUM...... no vegis com corren els nens.
Tots els grans al darrere i a correr, impressionant, cotxets i nens per tot a reu.
Rambla a munt ja comencen a notar el cansament i al carrer dels caputxins decidim fer un avituallament, una estona de caminar i a continuar correns.

Un cop ja a la rambla principal decidim apretar i l'iker i jo arrivem una mica per davant a meta, desprès la Claudia i la Vera, el Carles, la Marta i la Mercé.
L'Ana ens tira alguna foto i recollim el nostre diploma.
Desprès de l'esforç, un bon esmorçar a la rambla, diumenge diferent i divertit a la vila del pingui.

Isra

El Roganing del Jardi de Bacus

Dissabte al mig dia, es donava la sortida a un tipus de cursa molt peculiar, un mapa d'orientaciò, un grup d'amics, sis hores de cursa i moltes baliçes per buscar.
L'Oscar, el Gerard, el Fernando, l'Oriol i jo, feiem del grup un equip.
Ens donen el mapa, triem el recorregut, encara no em sortit i estem forts, decidim fer un recorregut ambicios i desprès ja veurem com anem.
Sortida en massa tots a tope, mes de 150 persones i molt de territori per recorrer, el primer tram amb bona companyia el fem perfecte, cap a la seguent, continuem tenint la companyia i cada cop ens agrada mes, però decidim que em de fer la nostra cursa i anem a la nostra.
El recorregut es molt entretingut i correm tota la primera part de la cursa.
Anem aixecant les baliçes i ens anem animant, una radera de l'altre i sense adonarnos ja portem tres hores de cursa.
Aqui decidim fer un canvi d'estrategia i anar de cara a buscar la tornada, l'ambiciò del principi era massa agosserada i les cames no estant per tant desnivell, mica en mica continuem sumant i ens creuem amb equips que fan el circuit al reves.
Durant una estona anem amb els qui guanyarien la cursa, els YAENCONTRE-HAGLOFS, si, si, el meu equip oficial, però aquí eren rivals i anavem a per ells, el problema es que corren massa i orientan millor que nosaltres, però a riure i xerrar no ens guanyen.
Fem l'ultim cim i desprès de creuar les ultimes vinyes fem cap a meta.
Cinc hores, quaranta cinc minuts i trenta cinc quilometres, tot això amb vint i sis baliçes a la butxaca, es mes que aceptable per ser la primera cursa que fem plegats.
Felicitar al Ricard i l'Ignasi pel curro que s'han cardat i a tots el que hi han col·laborat.

El Jardi d'en Bacus no ens ha deixat indiferent i em compartit una bona estona
El meu equip, que he de dir?, que m'ho he passat teta i que ja repetirem amb alguna altre prova, el riure va ser durant tota la prova i per la nit unas birras, he Oscar?

Isra