



Quant el Pedro li va dir al Ricard que hi havia un rogaining a les Bardenas, em vaig apuntar al moment. Aquest any he estat un parells de cops a les Bardenas i desitjava poder córrer pels seus camins i recórrer els seus barrancs, es un joc especial, que enganxa i no podia deixar passar l'oportunitat.
Després d'organitzar-ho tot i amb una baixa d'última hora:
- Xavi, no et preocupis mestre, que vam agafar un mapa per tu i anirem a entrenar quant vulguis.
El Ricard, el Jaume i jo, marxem. Allà ens trobem amb la Lola i el Pedro, que faran equip amb el Jaume. Era mes de mitja nit i decidim marxar a dormir.
El dissabte neix emboirat i una mica fresc, esmorzar, preparar dorsal i cap a la sortida.Nervis mapa, marcar recorreguts, intentem ser realistes, per que a aquestes alçades de temporada no estem massa fins encara i no podem ser massa agosarats, així que marquem la meitat del recorregut i després ja veurem.
Sortim rapits, agafant la limnea elèctrica com a referencia, així es mes fàcil començar a entrar al mapa, el Ricard va per davant, esta mes fort i avui esta especialment fi amb l'orientació, anem fent fita a fita, sense masses tombs i molt directes, el ritme no es massa alt, però correm al pla i caminem força ràpid a les pujades.
El terreny es força moll i ha tolls i es noten les pluges de el passats dies, però el paisatge es brutal.
Anem a rumb molta estona i les anem clavant, en alguna fita, sort del Ricard, per que jo ja anava al reves, de tant en tant em passa, em desconcentro i marxo del mapa, després hi entro, però al reves.
Les baixades dels turons son força perilloses i tenim mes d'un ensurt, relliscades i cuetejades, però res important.
Portem mes de tres hores i canviem d'estratègia, les cames no les tenim per tirar coets així, que decidim donar mes tomb, però no pillar tant desnivell.
Passem per un camp sense conrear, de terre dur i fi com un mirall, porto el Ricard davant, el sol esta baixant, son les quatre de la tarda del mes de novembre, la llum es ataronjada i davant un dels típics turons de les Bardenas, llastima no tingui cap camara, per que per mi es la imatge de la cursa, el corredor, el terre, l'ombra allargada, les muntanyes il·luminades per un sol d'hivern............espectacular.
No mes ens queda mitja hora per arribar a meta, decidim anar a fer l'ultima fita, de tornada ens adonem que anem massa justos, justos de temps, de cames, d'aigua, però no de moral, així que apretem les dents com podem per arribar,com si d'una serie es tractes, ja es veuen els cotxes i la gent, ultim esforç i meta, el Jaume, la Lola i el Pedro ens animen, ells ja han arribat, ens ha sobrat un minut, hem apurat massa, però ens ho em passat genial.
Felicitar al Jaume, el Pedro i la Lola que van guanyar a la seva categoria i també a la organització, pel territori triat, pel mapa i per el temps que han dedicat per que ens ho podem passar be una colla de pirats.
Nosaltres al top deu, molt contents i cansats ens en tornem i ja comencem a prepara la següent.